Inici / Guies

Valoració d'empreses i venda Valoració d'empreses d'alimentació: mètodes, factors de valor i com preparar la venda

Quins mètodes s'utilitzen en la valoració d'empreses del sector alimentari, què fa pujar o baixar el valor i com preparar amb temps la venda, també per jubilació.

5 min de lectura

Valoració d'empreses d'alimentació: què s'està mesurant realment

Valorar una empresa no és calcular un número exacte, sinó estimar un rang raonable del que un comprador informat pagaria avui pels fluxos de caixa que l'empresa generarà en el futur, tenint en compte el risc que no es compleixin. En alimentació això té matisos propis: marges ajustats, pes del canal, estacionalitat, inversió en planta i exigències sanitàries i de certificació.

Per això no n'hi ha prou de mirar el compte de resultats de l'últim any. Cal entendre d'on ve el benefici, si és repetible i què depèn de decisions que un nou propietari potser no podria mantenir.

Els tres mètodes, explicats de manera senzilla

Múltiples d'EBITDA ajustat

És el mètode més utilitzat en operacions entre empreses. Es parteix de l'EBITDA (resultat abans d'interessos, impostos, amortitzacions i depreciacions) i s'ajusta perquè reflecteixi el benefici normal i recurrent: s'eliminen despeses o ingressos extraordinaris, es normalitza el sou de la propietat a preu de mercat, es corregeixen lloguers entre parts vinculades o despeses personals que passen per l'empresa. A aquest EBITDA ajustat s'hi aplica un múltiple que depèn del sector, de la mida, del creixement i del risc percebut. Al resultat (valor d'empresa) se li resta el deute financer net per arribar al valor de les accions.

El múltiple no és una xifra fixa de taula: canvia amb el moment del mercat, amb el tipus de comprador i, sobretot, amb la qualitat del negoci que hi ha al darrere.

Descompte de fluxos de caixa

Es projecten els fluxos de caixa lliures dels propers anys (vendes, marges, inversions, necessitats de circulant) i es descompten a una taxa que reflecteix el risc. És el mètode més complet perquè obliga a explicitar les hipòtesis: quant creixeran les vendes, si millorarà el marge, quant caldrà invertir a la planta. La seva feblesa és que és molt sensible a aquestes hipòtesis; per això ha d'anar acompanyat d'un pla de negoci realista i defensable.

Mètode patrimonial o d'actius

Valora l'empresa pels seus actius nets ajustats a valor de mercat: immobles, maquinària, existències, menys deutes. En alimentació és útil quan hi ha planta i immobles rellevants, quan la rendibilitat és baixa o quan s'analitza un escenari de liquidació. Sol marcar un terra de valor més que el valor d'una empresa en funcionament.

A la pràctica es combinen: els múltiples donen la referència de mercat, el descompte de fluxos contrasta les expectatives i el patrimonial indica el mínim.

Què fa pujar o baixar el valor d'una empresa alimentària

Dues empreses amb el mateix EBITDA poden valer coses molt diferents. Aquests són els factors que més pesen en el nostre sector:

  • Marca. Una marca reconeguda, amb rotació pròpia al lineal i capacitat de sostenir el preu, redueix el risc i sol justificar una valoració més alta.
  • Clients recurrents. Vendes repetides, relacions llargues amb les cadenes i els distribuïdors i referències estables en l'assortiment donen visibilitat. La concentració excessiva en pocs clients, en canvi, augmenta el risc percebut.
  • Mix de canals. Una presència equilibrada entre gran distribució, distribuïdors, botiga especialitzada, HORECA, restauració col·lectiva o exportació fa el negoci més resistent que dependre d'un únic canal.
  • Pes de la marca de distribuïdor. Fabricar per a les cadenes pot ser un negoci sòlid i eficient. El que el comprador analitza és l'equilibri: quina part de les vendes depèn d'aquests contractes, la seva durada i com conviu amb la marca pròpia.
  • Planta i certificacions. Una planta en bon estat, amb capacitat disponible, i certificacions de seguretat alimentària, ecològiques o altres que demanen els clients són actius que un comprador valora perquè eviten inversions i obren portes.
  • Dependència de la propietat. Si les relacions comercials, les receptes o les decisions clau són al cap del fundador, el comprador hi veu un risc important. Un equip amb autonomia i processos documentats augmenta el valor.

També hi compten la qualitat de la informació financera, l'evolució dels marges per línia de producte i la netedat dels contractes amb clients, proveïdors i personal.

Com preparar la venda de l'empresa, també per jubilació

La venda d'empreses per jubilació és una de les situacions més habituals a la indústria alimentària familiar. Com més aviat es prepari, més opcions hi ha d'obtenir un bon preu i una transició ordenada. Alguns passos que recomanem:

  1. Endreçar la informació. Comptes fiables i comparables de diversos exercicis, marge per producte i per client, detall del deute i del circulant.
  2. Calcular l'EBITDA ajustat amb criteri. Identificar i documentar cada ajust perquè un comprador o el seu assessor el pugui verificar.
  3. Reduir la dependència de la propietat. Delegar relacions amb clients, formar un equip directiu i documentar processos i fórmules.
  4. Revisar contractes i certificacions. Que siguin vigents, a nom de la societat i sense clàusules que compliquin un canvi de control.
  5. Elaborar un pla de negoci creïble. El comprador paga pel futur; un pla amb hipòtesis clares ajuda a defensar el valor.
  6. Preparar els materials per a compradors. Un resum de l'empresa, un quadern de venda i una sala de dades ordenada per a la fase de due diligence.

També convé pensar amb antelació en el tipus de comprador (industrial, financer, equip directiu, una altra empresa familiar) i en el paper que la propietat vol tenir després de la venda.

Per què lliurem la valoració com un model financer interactiu

Un informe de valoració amb un únic número al final es queda curt. La propietat necessita entendre què mou el valor i com canviaria si alguna cosa evoluciona d'una altra manera. Per això lliurem la valoració com un model financer interactiu en què podeu modificar les hipòtesis principals:

  • Evolució de les vendes per línia o canal.
  • Marges bruts i estructura de costos.
  • Inversions previstes i necessitats de circulant.
  • Múltiples aplicats i taxa de descompte.

En canviar cada supòsit veieu a l'instant com es mou el rang de valor i quins escenaris són més sensibles. Això serveix per preparar la negociació, per decidir què millorar abans de vendre i per parlar amb compradors amb dades a la mà.

Com us podem ajudar

A Efira Partners acompanyem empreses d'alimentació en la valoració, la preparació de la venda i la due diligence: càlcul de l'EBITDA ajustat, valoració per diversos mètodes, pla de negoci i materials per a compradors, tot lliurat com a estudi interactiu. Si esteu pensant a vendre, a donar entrada a un soci o simplement voleu saber quant val avui la vostra empresa, expliqueu-nos la vostra situació i veiem per on començar.

Voleu saber quant val avui la vostra empresa?