Inici / Guies

Due diligence · què és i què revisa Due diligence en una empresa d'alimentació: què és i què revisa

Què és una due diligence, què vol dir en una compravenda del sector alimentari i què s'hi revisa: finances, clients, planta i aspectes legals. I com pot preparar-se el venedor per afrontar-la amb ordre.

5 min de lectura

Què és una due diligence i què vol dir en una compravenda

Due diligence vol dir, literalment, «diligència deguda». En una compravenda d'empreses és la revisió ordenada que fa el comprador (o un inversor) abans de tancar l'operació, per comprovar que el que se li ha presentat és el que realment hi ha: xifres, clients, actius, contractes i riscos. No és una auditoria de comptes ni un examen per suspendre ningú; és la manera que les dues parts negociïn sobre una base comuna i verificada.

En una empresa d'alimentació la due diligence té matisos propis. A més dels números, el comprador vol entendre la planta, la seguretat alimentària, la relació amb els clients de la distribució i la solidesa de la cadena de subministrament. El que hi trobi influirà en el preu, en l'estructura de l'operació i en les garanties que es demanin al contracte.

Due diligence financera: EBITDA ajustat, marges, circulant i deute

És el bloc central, perquè la valoració sol construir-se sobre la capacitat de l'empresa de generar resultats recurrents. Els punts habituals són:

  • EBITDA ajustat. Es parteix de l'EBITDA comptable i es corregeixen els conceptes no recurrents o aliens a l'activitat: despeses extraordinàries, retribucions de la propietat fora de mercat, lloguers a societats vinculades o ingressos puntuals. L'objectiu és arribar a una xifra que representi el negoci en condicions normals.
  • Marges per línia. El comprador vol saber quines famílies, formats, clients o canals aporten marge i quins en consumeixen. Una empresa que coneix el marge per referència transmet molta confiança.
  • Capital circulant. Existències, terminis de cobrament i de pagament, estacionalitat. En alimentació, amb productes de vida útil limitada i campanyes concretes, el circulant pot variar molt al llarg de l'any, i és habitual acordar-ne un nivell normal de referència.
  • Deute i partides assimilables. Préstecs, lísings i pòlisses, però també inversions pendents, pagaments ajornats o altres compromisos que el comprador considerarà deute en calcular el preu final.

També es revisa la qualitat de la informació: tancaments mensuals fiables, coherència entre comptabilitat i gestió, i previsions raonables i ben explicades.

Due diligence comercial: clients, canals i contractes

En el sector alimentari, bona part del valor és a la cartera de clients i en com s'hi treballa. S'analitza:

  • Concentració de clients. Treballar amb pocs clients grans és habitual i sovint reflecteix que l'empresa n'ha sabut guanyar la confiança. Per al comprador és un factor de risc que cal mesurar, no un problema: vol entendre l'antiguitat de cada relació, com ha evolucionat i com afectaria un canvi d'assortiment en un client rellevant.
  • Mix de canals. Gran distribució, distribuïdors, botiga especialitzada, HORECA, foodservice i exportació. Un mix equilibrat redueix dependències; un canal principal ben gestionat també pot ser una fortalesa.
  • Contractes i acords. Condicions comercials, durada, exclusivitats, clàusules de canvi de control i acords amb proveïdors o distribuïdors clau.
  • Pes de la marca de distribuïdor. Fabricar per a la marca de les cadenes és un negoci valuós que exigeix rigor industrial i de qualitat. El comprador valora quina part de la facturació representa, com es renoven els acords i quin equilibri hi ha amb la marca pròpia.

Due diligence operativa: planta, seguretat alimentària i proveïdors

La part operativa confirma que l'empresa pot continuar produint i creixent amb les mateixes garanties:

  • Planta i equips. Estat de les instal·lacions, capacitat utilitzada i disponible, manteniment i inversions necessàries a curt termini.
  • Seguretat alimentària i certificacions. Sistema APPCC, traçabilitat, historial d'incidències i retirades, i certificacions vigents (per exemple IFS, BRCGS o producció ecològica, segons el cas). Moltes relacions comercials depenen de mantenir-les.
  • Proveïdors i matèries primeres. Dependència de proveïdors únics, homologació, contractes de subministrament i exposició a la volatilitat de preus.
  • Organització. Equips clau, processos documentats i grau de dependència de la propietat en el dia a dia.

Aspectes legals i laborals, a grans trets

Aquesta part la porten advocats i assessors especialitzats, i convé comptar-hi des del principi. A tall orientatiu, se sol revisar la situació societària, la titularitat de marques i registres, les llicències i permisos de l'activitat, la plantilla i les seves condicions, els possibles litigis i el compliment de la normativa aplicable, per exemple en etiquetatge o medi ambient. Aquest text no constitueix assessorament jurídic: cada operació requereix l'anàlisi dels seus propis professionals.

Com preparar l'empresa abans de la due diligence

El venedor que es prepara amb temps negocia amb més tranquil·litat i escurça el procés. Algunes pautes pràctiques:

  1. Ordenar la informació financera dels darrers exercicis, amb tancaments mensuals i una explicació clara de cada ajust a l'EBITDA.
  2. Calcular marges per línia, client i canal, encara que sigui amb una aproximació raonable de costos.
  3. Preparar una data room estructurada: comptes, contractes, certificacions, informes d'auditories de qualitat, plantilla i actius.
  4. Anticipar els punts sensibles (concentració, una inversió pendent, un contracte que venç) i explicar-los vosaltres mateixos, amb dades i amb un pla.
  5. Construir unes previsions defensables, amb hipòtesis explícites que el comprador pugui entendre i discutir.
  6. Coordinar l'equip assessor (financer, legal i fiscal) per respondre amb rapidesa i coherència.

Quan es preveu un procés amb diversos interessats, una vendor due diligence, és a dir, una revisió prèvia encarregada pel mateix venedor, ajuda a detectar i explicar els punts febles abans que els trobi un altre.

Un model financer interactiu per veure escenaris

Moltes converses d'una due diligence giren al voltant de preguntes del tipus «què passa si...?»: si un client redueix volum, si puja una matèria primera, si cal avançar una inversió o si s'obre un canal nou. Un model financer interactiu permet canviar aquestes hipòtesis i veure a l'instant el seu efecte en vendes, marges per línia, EBITDA ajustat, caixa i valoració.

Per al venedor, és una manera de presentar l'empresa amb transparència i de defensar-ne el valor amb arguments. Per al comprador, una eina per entendre els riscos sense dependre només de documents estàtics. I per a tots dos, un llenguatge comú que fa la negociació més ordenada.

A Efira Partners acompanyem empreses d'alimentació en la valoració i la preparació per a la due diligence: calculem l'EBITDA ajustat, analitzem marges per línia i circulant, i preparem els materials per a compradors com a estudi interactiu, amb un model en què podeu canviar supòsits i veure escenaris. Si esteu pensant a vendre, a donar entrada a un soci o a comprar, expliqueu-nos el vostre cas.

Voleu preparar plegats la due diligence?